Públic

El testimoni de Maria, víctima d’abús amb depressió, revela com l’estigma i el control dificulten trencar el cercle de la violència

Laura Martínez Folch. Vila-real

Imatge extreta de Pixabay.com

Maria (nom fictici), que ara té 23 anys, va patir violència de gènere en la seua primera relació. Una relació que va durar tres anys i que ella considera “tòxica i abusiva”. “Tenia 15 anys quan vaig començar amb el que era el meu nuvi, era una xiqueta”, compta la jove. Al principi, com sol passar, tot era meravellós i sempre es preocupava per ella.

Quan portaven un any i mig va ser quan va començar el malson per a Maria, qui, a més, patia ansietat i depressió. “Durant els últims mesos, em deia que ningú em creuria perquè estava boja i que jo provocava les seues arrancades. Amb el temps, me’l vaig creure i vaig deixar de buscar ajuda”.

https://drive.google.com/file/d/1R_R5-vgy_t42ksZKgkUpGb7HhR2Qqbsk/view?usp=sharing

Les dades ho confirmen: vora el 80% de les dones amb problemes de salut mental ha sigut víctima de violència de gènere per part de la seua parella en algun moment de la seua vida, segons la guia “Investigació sobre violència contra les dones amb infermetat mental” de la Federación de Euskadi de asociaciones de familiares y personas con enfermedad mental (Fedeafes).

Imatge extreta de Pixabay.com

Ell es feia la víctima: “va arribar a dir-me que tenia una malaltia terminal i era mentida”. Hi havia dies que ell decidia deixar la relació i es passava dies sense contestar-li, fent-li ghosting. Llavors María li cridava i ell li deia que a partir de 200 cridades li podia denunciar. “Jo estava en el sòl plorant amb un quadre d’ansietat i tu no eres capaç de dir-me que després parlem o de tranquil·litzar-me”, explica.

La violència de gènere és una de les majors tares socials, i quan afecta dones amb problemes de salut mental, la situació s’agreuja per una doble discriminació. Segons la Guia Violència de Gènere i Salut Mental de la Federació Salut Mental Castella i Lleó, aquestes dones enfronten barreres addicionals com la falta de credibilitat sobre el seu relat, l’aïllament i la dependència dels seus agressors.

https://create.piktochart.com/output/2dce97104b14-violencia-de-genero-y-salud-mental-comprender-para-actuar

Aquesta realitat reforça la necessitat de visibilitzar la seua situació i desenvolupar estratègies integrals que els permeten eixir del cercle de violència, tal com explica la psicòloga Nieves Cerdà, qui afegeix que “el desafiament és doble. Aquestes dones necessiten xarxes de suport sòlides i accés a recursos adaptats. A més, hem de combatre l’estigma social que les invalida com a víctimes creïbles.”

En el cas de Maria, al principi, el maltractament era psicològic. No volia que isquera amb els seus amics, feia comentaris sobre el seu físic, criticava que es pintara les ungles… “Anàvem junts a classe i ell sabia que hi havia un soroll que em resultava molt molest i incòmode i li vaig dir que no ho fera”, compta i segueix “no va deixar de fer-ho fins que em vaig posar a plorar i llavors la imatge que projectava a la classe és que jo estava boja”. Aquest maltractament també era a través de WhatsApp, on li deia coses com que no estava bé i fins i tot li desitjava la mort.

Imatge extreta de Pixabay.com

Llavors va ser quan el psicològic també va començar a ser tangible. “Una de les coses que més recorde va ser quan un dia em va alçar la mà i just en eixe moment van entrar els meus avis a casa i es van adonar, però jo els vaig dir que m’estava fent cosquerelles”, relata trista la jove, que en aquell moment feia el possible per defensar al seu agressor.

Maria explica que mira les fotos d’aquell moment i no es reconeix. Segons ella, estava excessivament prima i menjava, però era tot l’estrés que la relació li produïa. A més, se sentia mal amb si mateixa i es feia mal: “Una vegada, em vaig arrapar la cara durant un atac d’ansietat”. Això és el que patia Maria, però com ella hi ha moltes més. A Espanya ja són 41 les dones assassinades en el que va d’any per violència de gènere segons dades de l’agència EFE.

https://create.piktochart.com/output/1b08f08bac44-blank-template

Cal recordar que existeix el telèfon 016 contra la violència de gènere, el qual és un servei gratuït i està disponible les 24 hores del dia. A més, no deixa rastre en la factura i també es pot accedir a través de WhatsApp (600000016) i per correu electrònic (016-online@igualdad.gob.es).