El 54% de la població masculina ha votat a trump

Les eleccions presidencials dels Estats Units del 2024 han marcat un punt d’inflexió en la història política del país. Amb Donald Trump tornant a la primera línia com a candidat republicà i Kamala Harris defensant la continuïtat democràtica, els resultats han revelat no només qui va guanyar, sinó també profundes transformacions en el teixit social i polític nord-americà. El perfil del votant republicà és un home blanc de classe mitjana, d’entre 45 i 64 anys, sense formació universitària.

La bretxa de gènere s’eixampla

Les dones, tradicionalment més inclinades a votar demòcrates, han mantingut el seu suport a Kamala Harris, amb un 54% del vot femení a favor seu. En contrast, els homes s’han decantat majoritàriament per Donald Trump, amb un 54% que va votar per ell.

 

 

 

 

 

 

 

Aquestes xifres no només reflecteixen una divisió clara entre gèneres, sinó que també indiquen un canvi subtil però significatiu en les dinàmiques de suport. Trump ha aconseguit augmentar en dos punts el seu suport entre les dones respecte a les eleccions anteriors, un fet que podria tenir implicacions importants per a futures estratègies de campanya. La polarització de gènere en el vot planteja preguntes sobre com els partits polítics abordaran les qüestions de gènere en el futur. Els demòcrates hauran de treballar intensament per mantenir i ampliar el seu suport entre les dones, mentre que els republicans podrien veure una oportunitat per atraure més votants femenines sense alienar la seua base masculina.

El gir llatí: una sorpresa electoral

Potser el canvi més sorprenent d’aquestes eleccions ha estat el comportament del vot llatí. Trump ha aconseguit un increment espectacular del suport masculí llatí, amb un augment de 18 punts respecte a les anteriors eleccions. El 54% dels homes llatins van optar per Trump, mentre que només el 44% van votar per Harris.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta tendència és preocupant per als demòcrates, ja que la població llatina s’ha convertit en un dels grups on més han perdut suport. Les dones llatines, tot i això, han mantingut una majoria demòcrata amb un 61% votant per Harris, el que suggereix una divisió de gènere dins de la comunitat llatina. El canvi en el vot llatí podria tenir implicacions profundes per a la política nord-americana. Tradicionalment considerats com un bloc sòlid demòcrata, els llatins estan demostrant ser un grup més divers i complex del que es pensava. Els partits polítics hauran de replantejar les seues estratègies per abordar les preocupacions específiques d’aquesta comunitat, que van des de l’economia fins a la immigració i la seguretat.

Educació i vot: una relació cada cop més evident

El nivell educatiu ha demostrat ser un factor crucial en aquestes eleccions, accentuant una tendència que ja s’havia observat en comicis anteriors. Els votants sense estudis universitaris han donat suport a Trump amb un 54%, mentre que el 57% dels votants amb títol universitari van optar per Harris.

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta bretxa educativa indica una polarització creixent en la política nord-americana, on els electors amb menor nivell d’educació s’estan decantant cada vegada més pel Partit Republicà. Aquest fenomen planteja preguntes sobre com els partits polítics poden abordar les preocupacions i necessitats de diferents grups educatius sense alienar-ne d’altres. La relació entre educació i vot també reflecteix divisions més àmplies en la societat nord-americana, com les diferències entre zones rurals i urbanes, o entre estats tradicionalment industrials i aquells amb economies més diversificades. Els polítics hauran de navegar acuradament aquestes divisions per crear coalicions electorals viables.

Els joves i el seu distanciament dels demòcrates

El comportament electoral dels joves ha estat una de les sorpreses d’aquestes eleccions. Tot i que Kamala Harris va obtenir el 56% del vot entre els menors de 24 anys, aquest percentatge és gairebé deu punts inferiors al que Joe Biden va aconseguir el 2020. Al mateix temps, Trump ha augmentat del 34% al 41% entre aquest grup d’edat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El distanciament dels joves envers els demòcrates podria indicar un canvi en les prioritats i preocupacions d’aquesta generació. Temes com el canvi climàtic, l’accessibilitat a l’habitatge i l’educació superior semblen no haver tingut l’impacte esperat en el vot jove. Els demòcrates hauran de replantejar la seua estratègia per reconnectar amb aquest grup demogràfic crucial. D’altra banda, l’augment del suport a Trump entre els joves suggereix que el missatge republicà està ressonant més entre aquesta demografia del que es pensava. Això podria estar relacionat amb preocupacions econòmiques, com l’ocupació i el cost de la vida, o amb un desencís general amb la política tradicional.

El factor econòmic: una divisió creixent

Les dades també revelen una clara divisió econòmica en el vot, que reflecteix les creixents desigualtats econòmiques als Estats Units. Les llars amb ingressos inferiors a 30.000 dòlars anuals continuen votant majoritàriament demòcrata, però aquest any han registrat el pitjor resultat en dues dècades. En canvi, les llars amb ingressos entre 30.000 i 100.000 dòlars s’han decantat per Trump.

Curiosament, Harris va guanyar entre els votants amb ingressos superiors a 100.000 dòlars anuals, un grup que tradicionalment s’havia inclinat més cap als republicans. Aquesta reconfiguració del vot segons el nivell d’ingressos suggereix que l’economia continua sent un tema central per als votants nord-americans, però que la percepció de quin partit pot gestionar millor l’economia està canviant. Els demòcrates hauran de treballar intensament per recuperar la confiança de la classe mitjana i baixa, mentre que els republicans hauran de mantenir el seu suport entre aquests grups sense alienar els votants d’ingressos més alts que s’han decantat cap als demòcrates.

Les eleccions de 2024 han posat de manifest un panorama electoral en transformació als Estats Units. El Partit Republicà ha aconseguit atreure nous votants en segments tradicionalment demòcrates com els joves i els llatins, mentre que la bretxa educativa i de gènere s’ha accentuat. Aquestes tendències plantegen preguntes importants sobre com els partits polítics hauran d’adaptar-se per connectar amb un electorat cada cop més diversificat i segmentat. Les votacions han demostrat que l’electorat nord-americà és més fluid i complex del que sovint es pensa. Les categories demogràfiques tradicionals ja no són predictors tan fiables del comportament electoral com ho eren en el passat. Això presenta tant reptes com oportunitats per als polítics i estrategs electorals, que hauran de ser més creatius i flexibles en les seues aproximacions per guanyar-se el suport dels votants.